|
|
|
Nostre soci
fundador:

|
|
 |
El record és el que ens fa sentir, i ens fa
sentir que estem vius.I més si recordem aquells que ja no
estan entre nosaltres, no podem fer molt per ells, però si
els tenim a la nostra ment els tindrem segur al nostre cor i
al nostre costat.
Recorde ara eixe any, i ho recode com si fos ara mateix,
eixe intent de fundació d'una nova comissió de falla en la
meua benvolguda ciutat d'Alzira, eixa gent que parlava de
fer, i de fer, i "recontrafer" amb l'il.lusió desmesurada a
l'hora d'engrandir el que es pensava i es pretenia fer abans
de donar el primer pas, un pas que és constant, un pas que
és sofrit, un pas que al mateix temps és, tan reconfortant. |
|
Mauricio
Dolz i Sifre, padrí
a títol postum de l'estandard |
Et recorde a tu Mauri(l'home) com si fos ara, sí ara
mateix, eixes maneres de parlar, de gesticular, de riure
i fer-mos riure, eixe poder de decisió i el que era més
important de tot, eixa bona persona que tu fores amb
eixe gran carisma, que sens dubte, era el que et feia el
més gran de la meua colla de gent festera(no pensàvem en
moltes més coses).
Tu fores el que va dir d'apuntar-nos, tu vas ser el que
ens instigà(quasi)per a que donarem el pas. I sí, hui
encara estem ací, no tots, però sí alguns que hem
continuat, i que per diverses raons diferents, em sigut
més constants.
El 23 de setembre de 1989 i disabte, dia critic per a
molts dels teus coneguts, amics i familiars, ens
deixares per un tràgic accident en companya de
Luis(sindi potiere), i la volguda Eva (gata), per ser la
núvia de claudio el miau. És l'unica dels tres que ho
pogué contar amb molta pena i dolor, no sols en el cor,
sinó també en les seues carns.
Ja fa anys que no estas entre nosaltres, amb la il.lusió
que tenies per la fundació de la teua comissió, tu,
faller d'altres comissions, tu, el més jove de la meua
colla de gent, tu el més gran del companys. Tu, punt de
vista i punt de referència d'algun més que no fóra jo,
tu amic, tu fundador, tu simplement "Mauri".
Els teus ulls no van vore plantat el primer monument de
la nostra comissió, els teus ulls no van vore moltes de
les coses que si deuries d'haver vist i viscut, i que el
destí te va negar amb tot el segur desmereiximent.
No massa poguérem fer després del dia tràgic, i férem el
que férem sempre ens hauria donat un cert gust a poc.
Per eixe motiu, intentàrem que no es muiga mai en el
record, intentem traure´l sempre a conversa, així com
també intentem donar a conèixer als més joves de la
comissió qui era eixe xicot que pareix un home i que és
a títol pòstum, el padrí del nostre estendard del Parc.
Mauricio Dolz i Sifre, padrí
a títol pòstum de l'estendard.
|
|

|
|